Les molècules de poliol polièter són certs tipus de químics que es fan servir per produir productes finals de poliuretà. Aquestes molècules tenen una regió específica, anomenada el tronc, que és crítica tant per a les propietats de la molècula com per a la seva funció. El tronc del polímer està format per unitats repetitives d'algo anomenat òxid d'etilè i òxid de propilè. Es connecten com una cadena, formant una estructures llarga i flexible. Aquesta versatilitat és avantageosa en la fabricació d'una àmplia varietat de productes de poliuretà. Hi ha algunes característiques úniques del surfactant de polièter de silici que els dota de gran potencial per a la seva implementació en un mode de producció en sèrie. Una de les seves propietats grans és que poden formar enllaços químics forts amb altres materials, com ara isocianats. Això els fa útils en moltes coses, com ara l'aisllament de la forma i el colla.
Un altre característica significativa és que el poliol i isocianat són resistents a l'aigua i als químics. Això els fa molt adequats per a àrees amb aigua o químics durs, com ara la construcció o la fabricació d'automòbils. Són flexibles i elàstics, de manera que poden suportar estrès i pressió sense trencar-se. Sense tanta rigiditat determinant com estan alineades les molècules de poliol polièter, tenen la llibertat d'estar ordenades molt diferentment, amb moltes permutacions en funció de com hagi de ser el producte final. Variant com s'assemblegen les molècules, els fabricants poden produir materials amb característiques diferents — com què tan molles o dures siguin, per exemple.
Una d'aquestes configuracions és la lineal, on l'òxid d'etilen i poliol isocianat estan attachats en una línia recta. Això produeix materials que són més flexibles i fàcils d'aplicar en revestiments i adhesius. Una altra configuració és branquial, en la qual les regions es junten en una topologia d'arbre. Això produeix materials que són més rígids i gruixuts, molt adequats per a funcions com ara l'aisllament de la formació de foams i sellants.
La estructura de poliol acrílic és d'una gran importància per preparar materials de poliuretà. Aquests materials tenen aplicacions en diverses indústries, des de la construcció fins a la fabricació d'automòbils. El poliuretà es fa barrejant poliolis poliéter amb isocianats, el que inicia una reacció química que converteix el barrejat en un material fort i útil.
La estructura de la bio poliol influenceix el producte final. Per exemple, els poliolis poliéter seran lineals, resultant en un poliuretà flexible i extensible. Però si són branquials, el poliuretà serà més rígid i molt adequat per a l'aisllament i sellants.
